Quan un dia, mirant el calendari de curses a Runedia, vaig veure que a un poblet que no em sonava de res, feien una cursa de muntanya de 23km i 1300 de desnivell, vaig pensar que seria un recorregut ideal per tornar a disfrutar competint. I ho vaig encertar. I apart de la distància i el desnivell, una zona desconeguda per mi: la serralada litoral, sense massa alçada però un terreny ideal per disfrutar corrent, amb una infinitat de corriols molt i molt xulos de fer i de patir, tant pujant com baixant.
Després d'haver corregut la setmana passada a Aguilar de Segarra, 16'5km del circuit ARCS, d'Anbaso, vaig intentar recuperar al màxim les per arribar al diumenge fresc de cames, i vaig pedalar més que no pas córrer, recuperat del tot ara si, de l'esguinç al pit que em vaig fer a la duatló de Puig-Reig. Després d'un mes, ja tocava. La cursa començava prou aviat, a les 9, i per sort la temperatura era molt agradable, uns 11 o 12 graus, o sigui que res de tèrmiques, la samarreta del CAT sense tires i a preparar-se per suar. Tot i ser la primera edició, cal dir que l'organització va estar molt bé. Servei de guardaroba, massatges al final, dutxes a tocar de l'arribada, un bon entrepà de botifarra i cervesa fresca. Felicitats i a intentar superar-se l'any vinent.
Després d'escalfar una miqueta pels carrers del poble i veure una mica l'ambient "trailrunero" que es respirava, els 300 valents inscrits ens vam anar col·locant a la sortida per esperar el moment de començar. I a les 9 en punt, un coet i a córrer. Els primers metres passaven pel mig del poble, uns carrers amb molta pujada i que ja van estirar molt el grup del davant. Jo vaig intentar sortir ràpid, no sabia gaire què em trobaria però sabia tenia unes 6 o 7 petites pujades, no molt llargues, perquè de fet la cota màxima del recorregut no arribava als 500 metres. Després d'un primer tram per pista ja van començar els corriols de pujada i una mica de tap, uns quants corredors al davant que potser em frenaven una mica però tampoc em volia tornar boig per adelantar, quedava molta cursa. Després d'arribar a una pista més ample vaig anar guanyant posicions, fent alguna baixada ràpida per uns corriols on vaig disfrutar com una nen. Ens haviem quedat un grupet d'uns tres o quatre corredors, tot i que mica en mica em van deixar enrera en un tram llarg de baixada per pista, i com em sol passar sovint, vaig quedar una mica en terra de ningú, corrent una bona estona en solitari. El terreny tornava a guanyar alçada, i després d'una zona realment dura amb una pujada amb molt desnivell i molt tècnica, s'arribava a la zona més alta del recorregut. Aqui hi havia un avituallament, on vaig intentar menjar una mica i hidratar-me, prenent el primer gel. Començàva una baixada bastant llarga, primer fent tot de "paelles" entre vinyes, terreny pedregòs però divertit, i després per pista més ample. Després d'una bona estona baixant, dos corredors em van atrapar pel darrera, ens vam agrupar, i vam atrapar un corredor que teniem al davant. De fet, erem del 6è al 9è. Faltava la traca final, aproximadament al km 17 començava una altra bona pujada entre arbres i arrels. En les pujades normalment guanyava una mica d'avantatge, tot i que quan tornàvem a baixar m'atrapàven. Ja només quedava la sorpresa final. Quedàven 3km i la última pujada, s'havia d'arribar a les runes d'una mena de torre medieval, i la pujada era per fer-la grimpant una mica i acabant de donar lo poc que quedava. Molt autèntica la claca que hi havia a dalt d'aquest lloc, gent disfressada i amb tambors tot animant, que després de dues hores patint era molt agraida. I ja només faltava baixar. Primer per una zona molt tècnica, on vaig tenir alguna petita relliscada que quasi em fa volar pel davant, i després per una pista molt ràpida, on vaig acabar de perdre un parell de llocs per la meva falta de velocitat....espero millorar-ho! Arribava al km 23 i encara no veia les cases del poble, un altre petit tram emboscat i ara si, arribant a Santa Maria de Martorelles amb el Garmin marcant 23'9km amb un temps de 2h16',i arribant en aquesta novena posició que m'ha tornat a apujar la moral pels núvols.
Doncs com a resum final, felicitar molt i molt a l'organització de la cursa, vaig disfrutar moltíssim de la duresa del recorregut, molt trenca-cames, i que em farà acabar aquest any 2012 una mica negre, amb ganes de començar el 2013 a tope. I no sé, a nivell competitiu, el cos em demana curses de muntanya, potser encararé aquest any a continuar millorant-ne els resultats, sempre que les lesions em respectin, que de moment sembla que si.
CLASSIFICACIÓ
