17 de juny 2012

Disfrutant d'una bona sortida per carretera

Després d'una setmana una mica dolenta,marcada per la recaiguda de la tendinitis d'Aquiles, i que ja m'ha fet parar deu dies de córrer, necessitava una sortida com la d'avui per retrobar-me amb mi mateix i exprimir-me unes quantes hores a sobre la bici. De fet, aquests dies i he estat donant moltes voltes a tot, i fins i tot pensava si valia la pena seguir corrent...jo tinc un peu dret complicat, i quan forço molt pateix, i analitzant els dos últims anys he tingut un no parar de petites lesions. Potser seria millor que em dediqués a pedalar i ja està. En fi, suposo que són els pensaments normals d'un "atleta" quan es lesiona, i que quan et recuperes els deixes enrera i tot torna a la normalitat. Veurem com em recupero aquesta setmana.
     Doncs el que deia, avui per fi he fet una ruta que ja la tenia pensada fa temps, una ruta circular que passaria per Alpens, les llosses, Ripoll, Olot...i Bracons. Un recorregut prou dur i per unes carreteres molt tranquiles, quasi desertes, i amb unes vistes espectaculars. La meva intenció era de fer la volta a un bon ritme, i d'entrada ja he tingut la Trona per començar a escalfar les cames. He sortit de casa a les 7 i la temperatura era fresca, tot i que ja es veia que la calor seria la protagonista. Després de passar Sant Boi, cap Alpens, bona carretera amb alguns repetxonets però i he arribat més ràpid que l'altre vegada que hi vaig anar. Després travessaria el Cobert de Puigcercós i enfilaria direcció Borredà, desviant-me just abans d'arribar-hi per anar direcció Les Llosses i Ripoll. Aquest tram ja no el coneixia, és ràpid de fer tot i que també té un parell de pujadetes abans d'una baixada ràpida fins a Ripoll. Arribava a Ripoll amb 2h45', una mica més rapidet del que em pensava, i ja encarava la pujada cap al coll de Canes passant per Vallfogona, per després baixar cap a Olot, un altre tram que no havia fet mai. La pujada en si només té els primers 3 km una mica durs, però després suavitza molt i fins i tot baixes una mica. A partir de Vallfogona tornes a pujar fins a coronar tot i que amb desnivells molt suaus. La baixada fins a Olot si que és molt ràpida, amb bona carretera i algunes bones rectes, intentava imaginar-me les velocitats de la gent a la Terra de Remences...Un cop a Olot ja "només" faltava el plat fort, Bracons, i abans d'encara-lo he fet un petit avituallament a Les Preses amb crosant de xocolata inclòs....he pecat però se m'ha posat de conya. Doncs això, començava Bracons amb 108km a les cames i a quarts de dotze, amb una calor que ja es feia sentir i molt. Aparentment pujava bé, tot i que a partir del km 2 de la pujada les cames han començat a notar la fatiga acumulada i la calor. Tenia en ment els 32' que vaig tardar a pujar l'últim dia, tot i que sabia que no els baixaria...ni molt menys! Mica en mica la velocitat anava baixant fins estabilitzar-se en 10'5-11km/h, i tenia una sensació de glaço de gel al desert...semblava realment que m'estigués fonent. Finalment he encarat els 2 últims km, els pitjors, i en algun moment la velocitat ha baixat perillosament als 7 i 8km/h, anb alguna petita essa inclosa. I per fi he arribat a dalt amb 34' i força tocat.

Ja només faltava baixar fins a Roda, m'he recuperat bastant bé i encara he pogut apretar una mica a totes les petites pujades que m'he trobat. Al final han sigut quasi 143km, +2600 de desnivell acumulat i 5h23', a 26'5 de mitja, i el més important: HE DISFRUTAT MOLTÍSSIM PEDALANT I PATINT A SOBRE LA BICI!!!!
Aquesta setmana tocarà apretar més amb la bici, i a veure si puc començar a trotar i fer un petit miracle per participar a l'Olla de Núria, que ara mateix ho veig molt i molt negre.

10 de juny 2012

Un clàssic a la butxaca: d'excursió fins a Montserrat

Ahir vam fer una d'aquelles excursions que feia temps que volíem fer, la ruta en bici fins a Montserrat, una bona quilometrada que només es pot fer de tant en tant, sobretot per les hores que t'ocupa l'anada i la tornada. La llàstima és que de tots els que haviem de fer-la, al final, per diferents motius, tant sols dos valents hi vam anar: en Xic i un servidor. En fi, un altre dia a veure si hi tornem i som més colla.
    A quarts de 8 ja començàvem a pedalar, tot i no tenir ben clar per on passar per anar fins a Monistrol de Montserrat, que és on comença la pujada pel cantó més dur. O sigui que vam començar per una ruta més aviat avorrida:  Tona. La pullosa, Moià.... sobretot perquè hi hem passat mil vegades. Després de travessar Moià, cap a Calders i Sant Fruitós de Bages, i ja fins a Manresa. El dia, per sort acompanyava, amb el sol just i una lleugera brisa, ideal per pedalar en aquesta època. A Manresa dubtàvem per on passar, tot i que al final, amb les indicacions d'una gent molt amable, vam seguir per la C-55, sens dubte el pitjor tram de tot el recorregut, uns 16 o 17 km d'autovia fins a Monistrol amb un trànsit bastant tocacollons..Un cop a Monistrol, tocava pujar, 8'5km amb un desnivell molt regular i que té l'últim km molt dur,  on vam començar a apretar una mica i més o menys a la meitat en Xic em va anar deixant enrera, i va poder arribar a dalt tot sol...Bueno,això de tot sol és un dir, impressionant la marabunta de turistes, autocars, ciclistes, cotxes....feia molts anys que no hi anava i ja no recordava la gentada que hi acostuma a haver. Després de les quatre fotos de rigor i el ritual d'encendre un ciri, amb en Xic vam menjar un entrepà de bacon amb formatge i una Coca-cola que es van posar d'escàndol, i després ja vam anar per marxar un altre cop cap a Roda. 
   La baixada la vam fer per l'altre vessant, on al principi hi ha uns quants tobogans que et fan pedalar una mica, i on vam tenir un parell d'accelerades després de que una colla de ciclistes bastant madurets ens adelantéssin en plan"aqui estem nosaltes"...i és que la gent sempre va amb el ganivet a les dents!!!
   La tornada va ser pràcticament calcada, menys la baixada fins a Manresa. Després de creuar tot Manresa pel centre, vam enllaçar amb la carretera que portava a Sant Fruitós i ja vam anar desfent el cami fins a Roda. Jo tenia ganes de tornar per Artés, Fontfreda i Santa Eulàlia de Riuprimer, però havia llegit que eren uns km que es feien durs i vam preferiar anar a lo segur. La sort va ser que a la tornada ens va acompanyar una lleugera brisa que a sobre ens anava a favor, i uns núvol prims tapàven una mica el sol, perquè sino la tornada per Calders i Moià a les 2 del migdia hagués estat criminal.
   Després de Moià, mica en mica vam anar incrementant el ritme, i encara vam tenir forces per "disputar" a veure que arribava primer a dalt la Pullosa, i vam fer un accelerada on el cor se'm va posar a mil i que per molt poc en Xic em va guanyar.....ahir Xic 2 -Carles 0.
    Al final vam arribar a quarts de quatre a Roda, havent sumat un total de 180km i quasi 7 hores de pedalar. De fet, jo no havia fet mai tants km a sobre una bici, i encara estic content d'haver acabat molt sencer. Ara a veure quina altra sortida llarga fem, és una època on ve molt de gust sumar km de carretera, suposo que ara tocarà fer més ports de muntanya...

03 de juny 2012

Cursa 3 comarques d'Alpens, 9è classificat: per fi un dia bastant rodó!!!

                                 Avui si, per fi una cursa on tot ha anat bé, sense excuses ni problemes físics,i  amb un "top ten" que independentment del nivell dels participants sempre fa gràcia. I sobretot, content per venir d'on vinc, feia un més que acabava la cursa de Sant Amand amb el tendó d'Aquiles molt i molt perjudicat, obligant-me a fer un parell de setmanes de rodatges suaus per recuperar-lo. I avui no m'ha donat problemes.
      El dia començava molt gris, donant-li la raó a les previsions dels homes del temps, i poc abans de les 8 ja començava a ploure amb certa intensitat. Doncs res, tocaria mullar-se. A Alpens molta gent coneguda: Tomas Casas, Isaac Diaz, Javi Delgado, Joan Marce...i del CAT en Toni Font ( 2h22' i crec que el vint i pocs), que no el coneixia personalment, i la Nuria Fernandez.
  A quarts de 9 sortiem sense pràcticament haver escalfat gens, i amb cert respecte sobretot pels km totals, 26'5, una distància que si no recordo malament no l'havia fet mai ni entrenant ni competint. Els primers km són de bastanta pista, una mica trenca-cames i on miro d'anar entrant en calor i trobant el meu ritme, la pluja continuava caient tot i que mica en mica aniria afluixant fins acabar veient el sol. Més o menys al km 9, començava una mica el tram més llarg de pujada, fins al km 15, i aqui crec que ja anava entre els 12 primers. Tot i que les sensacions eren bones pujant, també he de dir que encara em noto que la meva punta de velocitat en plà és millorable, i és una cosa que amb el "Míster" hauré d'anar treballant. Un cop a dalt d'aquesta pujada, crec que a Santa Margarida, començàvem tota una zona més tècnica i de baixada, amb més pedra i corriols perillosos per la pluja, i a on corria en solitari. Després de la baixada, arribàvem a una zona molt planera de pista, que se m'ha fet especialment llarga, i més corrent sol. Més o menys al km 18 ens desviàvem per un corriol cara amunt, i ben aviat encararia la última pujada de la cursa. Això si, just al principi d'aquesta pujada, molt destacable la impressionant claca que havien muntat tota una colla de nens amb les cares pintades a l'estil Braveheart, i que amb els escallots que portàven i la cridòria es feien sentir i et donàven una mica d'ales. Aquesta ùltima pujada no era molt llarga però si molt dreta, de les de caminar i gràcies, i a on un corredor m'ha adelantat i no l'he pogut seguir. Després d'aquesta petita agonia pujant, ja només faltava baixar fins Alpens, una baixada d'uns 5km molt divertits però on havies de vigilar, molta pedra molla però que jo, que no sóc gaire de baixades tècniques, l'estava disfrutant i de fet encara em notava amb gasolina per apretar una mica. Només he tingut un petit ensurt(molt petit), quan en un salt he recolzat el peu dret una mica massa amb el teló, i el tendó d'Aquiles m'ha recordat, que no fa massa estava tocadet. Però la cosa s'ha quedat en ensurt(ara no em molesta gens), i he pogut acabar d'apretar fins al final. O sigui, resumint, 2h17', 9ena posició.
           Per acabar, dir que la Curs3comarques és molt recomanable, amb un bon recorregut i una bona organització, i espero ser-hi l'any que ve.
Per un error, tots els corredors sortim amb un lloc més del real.