29 de gener 2012

Doncs si, és veritat, la carretera enganxa!!

Després d'un començament d'any molt decebedor, marcat per la lesió de la cinta iliotibial i mentalment acompanyat per una sensació de frustració total, sembla que mica en mica les coses es van arreglant i ja veig la llum al final del túnel. I una de les coses que més m'han ajudat, sens dubte, és el fet de tornar a rodar per carretera.

Ha plogut molt des de que ja fa quasi vint anys, tingués una Pinarello d'un meu fill de cosi, i fes els meus primers km d'asfalt, era un autèntic ferro si ho comparem amb les bicis d'avui en dia, però ja vaig fer les meves primeres sortides amb cara i ulls, anant fins i tot de Roda a Vallter i fins Andorra, un dia per anar i un per tornar, a veure una etapa del Tour. Però per coses de la vida la bici va desaparèixer i van passar molts anys fins que vaig tornar a pedalar, aviat farà quatre anys, però només amb btt. Després van venir les duatlons, i ara, amb l'excusa de preparar-me millor i agafar més fondo, torno a tenir una bici de carretera entre les cames. És una Méndiz RS5, carbono i shimano 105, no és cap pepino però jo ja estic disfrutant com un nen.

Fa tot just dues setmanes que la tinc, i de moment ja puc dir que tot el que m'havien comentat era veritat, que el dia que pedalés per carretera em costaria tornar a la btt, i els hi dono tota la raó. Si ara em conviden a sortir i puc triar btt o asfalt, ho tinc clar....asfalt!! Però tot passarà, i em tornaran a venir les ganes de pedres, fang, arrels, corriols...

Aquesta setmana, tot seguint els entrenaments d'en Jordi Alsina, he sumat uns 200km de bici, de moment sense gaire intensitat, tot i que la cama no m'ha molestat gens per pedalar. I pel que fa al córrer, sembla que els meus problemes amb la cinta iliotibial van desapareixent, i cada dia em molesta menys i em permet augmentar mica en mica el ritme. Això si, m'ho he agafat amb molta calma i de moment tot han sigut rodatges suaus, aquesta setmana començaré a fer algun petit canvi de ritme a veure què tal, i sobretot continuo insistint molt amb els estiraments i el gel. A tope!!!

12 de gener 2012

Any nou... lesió nova!!!

Acabem de començar el 2012 i ja tenim el primer contratemps: una petita lesió a la "cinta iliotibial".
Tot va començar dos dies després de la duatló de Cabrils, després de sortir a córrer amb en Xic i en Joan Escarrabill, vaig notar que a la part externa del genoll esquerra i havia una cosa que no pitava. Una sensació de dolor localitzat però que també m'afectava la part externa del quàdriceps i s'enfilava cap a la cadera. Després de baixar molt la intensitat dels entrenaments, dilluns vaig tocar fons després d'una sortida molt suau corrent, i que em va fer arribar a casa amb molt dolor i patint molt per baixar les escales. Aqui es van encendre totes les llums d'alarma i em van fer buscar per internet possibles lesions pels síntomes que tenia. I com no, sempre que et lesiones hi ha un munt de gent que té el mateix que tu, i de seguida vaig veure que tenia un síntomes calcats als de la ditxosa " sindrome de la cinta iliotibial..". Apart d'altres causes, és molt típica de la gent que córre per zones amb molts desnivells, i jo porto uns mesos amb bastanta canya. Diria que ja devia fer algun temps que patia la lesió, tot i que de forma moderada, sobretot després d'encadenar uns mesos de duatlons i curses vàries, però que fins ara no m'ha fet parar.

Ràpidament em vaig posar en contacte amb el fisio que de moment m'ha resolt totes les lesions importants que he tingut, en Marc Capdevila del CN Vic. Ja em va tractar de la "tendinitis de la pata de ganso", que em va afectar les dues cames i que va ser molt al principi de començar a córrer, a finals del 2009. També em va tractar la sobrecàrrega del tibial anterior, després de córrer la mitja marató de Vic, a finals del 2010. I avui aquesta. Ha sigut un dia on m'ha fet veure les estrelles i que no he cridat de dolor perquè he aguantat com he pogut....però quin mal!! Ha utlilitzat la tècnica de la "punció seca", fent servir agulles d'acupuntura per treballar "els punts gatell miofascials del cos". I res, unes "punxadetes" a la zona del gluti i a la part alta del quàdriceps acompanyades d'un "petit" massatge, i com nou.

En principi no és greu, i descansaré fins diumenge per tornar a córrer una mica a partir de dilluns, a veure què tal. O sigui que res d'anar a córrer aquest diumenge a la cursa dels dos turons de Moià, i la duatló de Tavèrnoles queda en l'aire, veurem com estic d'aqui uns dies.

02 de gener 2012

Acabant l'any competint: duatló de Cabrils, 36è d'uns 300 participants.


Aquest dissabte 31 vaig celebrar la meva particular Sant Silvestre, participant a la duató de Cabrils, inèdita per mi, i que em va servir per acomiadar un any en general força bò a nivell esportiu.


Afrontava la duatló amb la incògnita de com em trobaria pedalant amb la btt, ja que aquest desembre ha estat molt dolent a nivell ciclista, on tant sols havia pogut fer un màxim d'un entrenament setmanal de bici, i no sabia com reaccionarien les cames. La prova començava amb un tram de 5 km corrent, primer de forta pujada i després de baixada. Tot i l'accelerada inicial, que sempre em deixa tant asfixiat, mica en mica em vaig anar recuperant a mesura que creixia el desnivell, i vaig acabar el 35è temps parcial després d'una forta baixada per arribar a boxes. El tram btt, amb molta pista i molt rodador, ideal per gent de carretera, només amb un parell de trams finals més tècnics abans d'acabar. Creia que em trobaria més malament, tot i que en les pujades he trobat a faltar més cadència de cames, i no he recuperat les posicions que creia podia recuperar. Després de l'última transició, ja només quedaven 3 km corrent, això si, primer de forta pujada, on he començat a notar una mica de rampes als abductors, i amb una baixada final molt ràpida i una mica tècnica on he baixat, com diria en Xic, " estil senglar", i he adelant a quatre corredors.


I aquesta setmana, aprofitant que tinc vacances, entrenaments més llargs i durs, seguint les pautes d'en Jordi Alsina (déu n'hi do!!), i encarant amb ganes el 2012.


Pròxima parada: cursa dels 2 turons de Moià, el 15 de gener.


més de 3oo bicis alineades feien el seu goig...