18 de març 2012

Mitja marató del Congost, 14è d'uns 380: molt per aprendre....i molt per curar!!!

una de les moltes ferides d'avui

Avui he participat en la meva primera Mitja marató del Congost, a Aiguafreda, una cursa dura(tot i que diuen que menys que l'any passat), i molt ben organitzada, on he patit més que disfrutat, i on he vist molt clar que encara he d'aprendre a córrer amb més intel·ligència.

Avui si que el dia començava molt aviat, i a les 5 ja estava esmorzant, i és que l'hora de sortida era a les 8 . Ben d'hora i molt ambient a Aiguafreda, sobretot perquè els de la Marató sortien a les 7, i ja hi havia molt moviment de gent corrent al pavelló a buscar dorsal, xip, i deixant les bosses al guardarropia. Jo he tingut temps d'anar amb molta calma i he pogut veure la sortida de la Marató, entre els molts valents hi havia en "Tronja" de Roda, a veure com li ha anat.

just abans de començar la Marató.


S'acosta l'hora de començar, i he escalfat una miqueta, no massa, i cap a la plaça de la Rectoria on ja hi havia tothom apunt per començar a patir. A les 8 en punt sortiem, i començàven uns primers km cara amunt per pista, ideal per anar estirant el grup. De seguida un primer corriol i més pista. He anat adelantant gent i les cames funcionàven, i de seguida hem trobat la primera baixada tècnica. M'ha impressionat la baixada d'un corredor de Diedre,estil "senglar desbocat", tot i que després de seguida l´he adelantat pujant, i m'ha comentat: " jo és que només sé baixar, ho perdo tot pujant". Però tela com baixava. Després d'un primer avituallament i control de xip, començava la primera pujada amb cara i ulls, una pujada llarga i pedregosa, on m'he descontrolat massa i he començat a pujar massa ràpid. I és que em costa controlar i dosificar, normalment vaig bé cara amunt, i quan vaig passant a gent poden més les ganes que el cap, i avui ho he pagat. A la part final de la pujada, ja he vist que mica en mica m'atrapava gent que havia adelantat una mica abans, i fins i tot em notava una mica grogui i marejat. He afluixat una mica a veure si recuperava, i començava una zona de baixada, passant pel segon avituallament. Continuàvem baixant, i en una zona boscosa m'he enganxat el braç amb una branca amb el resultat d'una bona ferida que és la de la foto que he penjat més amunt. Però enmig d'una cursa no hi ha res que fagi mal i continuo corrent, una mica més recuperat físicament. Hem continuat baixant per pista, i després més corriol tècnic i pedregós, on just abans d'arribar al tercer avituallament, he patit la caiguda del dia: una volada amb aterratge forçós, caient amb les mans per davant estil Superman, i que m'ha deixat bastant massegat. M'he aixecat ràpid, i he valorat els danys: dues rascades-cremades als dos avantbraços, un petit tall al dit petit de la mà dret, i un fort cop al genoll dret amb una petita rascada que em deixa mig coix uns moments. Però torno a córrer, i els mals desapareixen. En aquesta zona ja havia atrapat els últims corredors que feien la marató i que havien sortit una hora abans, començava una pujada estreta i per sort tothom s'apartava molt amablement i et deixava passar. Després d'una última pujada tornàvem a baixar per una zona de molta pedra, vigilant molt, i ja hem sortit a una pista que portava fins a l'arribada, amb un últim control de xip i on ens separàven als corredors de la mitja i els de la marató. Per fi he arribat, amb 2h 9', molt cansat i castigat per les múltiples ferides, però de totes maneres content per aquesta 14ena posició final. I ara a veure si recupero, i d'aqui dues setmanes participo a la Cursa del Roc Gros, que té molt bona pinta.


2 comentaris:

  1. Hola bones !!! ja que he llegit la crònica, hi posaré cullerada ... jajajjajaj. El corredor de Diedre és l' Edu Solà de Gurb, i diguem que ara no està gaire fi, però normalment a les pujades pot anar semblant que a les baixades, baixa impressionant, en l' única prova de descens vertical feta per aquí a casa nostra en va ser el guanyador, l' Edu és un clàssic de les curses de per aquí, a veure si torna el seu nivell. Bona cursa, felicitats !!!

    ResponElimina
  2. la veritat és que he flipat veient com baixava, sobretot si ho comparo amb la meva més aviat pobre tècnica de baixada.
    vinga, felicitats a tu, que no t'he pogut seguir!!

    ResponElimina